Un any més, ja som a 31 d'octubre i, com de costum, Catalunya es tornarà a dividir, ja no entre independentistes i centralistes, sinó entre defensors incondicionals de les tradicions autòctones de soca-rel (és a dir, la castanyada) i els partidaris dels estrangerismes, les espècies invasores i les modes d'ultramar (és a dir Halloween).
De gustibus, com deien els llatins...
Jo ho tinc fàcil: com que no m'agrada disfressar-me, ni tan sols per carnestoltes, optaré per un sopar amb amics on, segurament, les castanyes, els moniatos i els panellets no faltaran.
Ara bé, no em veig amb cor de condemnar els que s'estimin més una nit de bogeria entre calaveres que una vetllada tranquil·la davant la llar de foc. Al contrari, voldria animar tots aquells als quals la festa no els sortirà tan rodona com voldrien: al cap i a la fi, que us donin carbassa la nit de Halloween pot tenir la seva gràcia... ;-)
P.D. Aquest any m'han convidat al dia d'acció de gràcies (Thanksgiving Day, en diuen els americans), que serà el proper 22 de novembre. No sé ben bé com va això, però us puc assegurar que, als golafres com jo, la idea de tenir al davant un gall dindi rostit de dimensions gegantines no ens sap gens greu...
No ho podríem fer a Catalunya també?
No ho podríem fer a Catalunya també?
